CONVOCATÒRIA JUNTA GENERAL DE LA COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT

Es convoca als senyors usuaris de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat, a la Junta General que tindrà lloc al carrer Osca núm. 7, cantonada carrer Valencia núm. 9 (08830 – Sant Boi de Llobregat), el DIMECRES dia 15 de desembre de 2021, a les 17h30 en primera convocatòria i, en cas necessari, a les 18h en segona convocatòria, sota el següent:

ORDRE DEL DIA

1r.- Examen i en el seu cas aprovació de l’Acta de la Junta General de data 16 de desembre de 2020. 

2n.- Examen de la Memòria de l’any 2021.

3r.- Examen i en el seu cas aprovació dels Pressupostos d’ingressos i despeses per a l’any 2022. Acord en relació a l’aplicació del romanent del Pressupost 2021 en el supòsit d’existir aquest.

4t.- Examen i en el seu cas aprovaciódels plans generals d’obres i treballs i dels programes d’actuació per l’any 2022.

5è.- Eleccions a membres de la Junta de Govern, amb motiu de la seva renovació parcial.

6è.- Aprovació, si s’escau, del Reglament del Jurat de Reg.

7è.- Precs i Preguntes.

Per tal de donar compliment a les mesures sanitàries a adoptar per raons d’aforament, motivades per la pandèmia, es prega confirmació d’assistència.

Modificació Normativa i Torns de Reg

A la reunió de Junta Directiva de 30 de juny, s’acorda que s’afegeixi, que si un comuner està regant i té la fusta aixecada, preval el seu dret preferent i se l’ha de deixar acabar, amb obligació de tancar quan acabi. . Aquest punt només aplicarà a la zona de la número 4, al TM de Sant Boi de Llobregat

NORMATIVA DE REG

  • Amb caràcter general, els terrenys de conreu es disposaran en taules de 12 metres, amb travessers cada 50 metres com a màxim, que es regaran d’una en una.
  • Les plantacions d’arbres i alfals que no disposin de taules de 12 metres, podran regar fins al màxim d’1 mujada, en horari nocturn de les 20h. a les 7h.
  • Si un comuner està regant i té la fusta aixecada, preval el seu dret preferent i se l’ha de deixar acabar, amb obligació de tancar quan acabi. . Aquest punt només aplicarà a la zona de la número 4, al TM de Sant Boi de Llobregat.
  • Respecte l’ordre de preferència, la norma general estableix que cap regant es pot recolzar en la mena de conreu que adopti per reclamar major quantitat d’aigua, o la seva utilització per més temps del que proporcionalment li correspongui pel seu dret.

L’ordre de preferència serà el següent:  1r) en el moment de plantar taco; 2n) esqueixos de carxofera; 3r) llavor; 4t) la planta ja arrelada i 5é) terrenys terrosos.

El plantar soques amb aigua no dona preferència al qui hagi plantat amb sec.

  • Les alçades de les embotides no estan limitades malgrat s’hauran de consensuar amb el Zelador i amb la Junta de Govern en cada cas.
  • Les comportes de la xarxa principal de la Comunitat, només podran ser manipulades pel seu Servei de Vigilància i les comportes d’una derivació comuna a més d’un regant, hauran de ser tancades per l’últim d’aquests que hagi utilitzat l’aigua.
  • Pel que fa als canvis de taps i/o reparació de regadores, d’acord amb els Estatuts, no es pot efectuar cap obra ni treball, ni reparació, sense l’autorització prèvia de la Junta de Govern.
  • En relació a les regadores i desguassos particulars és obligatori que es mantinguin netes i en bones condicions.
  • Es recorda l’obligació de tots els membres de la Comunitat de Regants a fer un ús racional i responsable de l’aigua.

Qualsevol excepció a la normativa general anterior, caldrà que la Junta de Govern en sigui prèviament coneixedora i ho autoritzi.

TORNS DE REG

Canal Principal i Lateral Santa Coloma:

Es podrà regar tots els dies excepte dilluns i divendres, des de la presa fins al ‘Matadero’ de Sant Boi, segons necessitat.

Sèquia Superior:

Des de la fillola 1 fins a la 5 restaran tancades pel servei de reg els dilluns, dimarts i dimecres, excepte la número 5 que sí podrà regar el dilluns sent la resta de dies (dijous, divendres, dissabte i diumenge) de lliure disposició. El bagant per embotir la fillola número 5 el posarà la Comunitat de Regants i serà de la seva propietat.

Sèquia Lateral Prat:

No es podrà regar el dilluns, dimarts i dimecres des de la Ctra. Ferran Puig de Sant Boi/Prat de Llobregat fins a la presa de cada fillola.

La fillola 0 romandrà tancada els dilluns. Dimarts i dimecres es podrà regar de Ferran Puig cap a baix.

Sèquia Prat:

Es podrà regar dilluns, dimarts i dijous (el diumenge segons necessitat)

Sèquia Inferior:

  • Es podrà regar dimecres, divendres i dissabte (el diumenge segons necessitat)
  • El camp que es comenci, s’haurà d’acabar el mateix dia, sempre i quan no quedi sec.
  • Les regadores particulars hauran d’estar netes, en cas de no estar-ho, el Zelador en podrà precintar el tap i el desguàs.
  • El regant que no tanqui la comporta quan acabi de regar, podrà ser sancionat pel Zelador de la comunitat.”
  • Les regadores particulars que regui un comuner, no podran tenir arbres per sobre.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queden derogades les anteriors normatives i torns de reg, aprovats amb anterioritat, així com qualsevol altra disposició o acord que s’oposi a la present normativa i torns de reg.

Share this:

Els Regants del Canal de la Dreta del Llobregat s’oposen a l’ampliació de l’aeroport del Prat

Aquesta entitat, que aplega 547 regants, considera que aquesta ampliació provocarà la
disminució dels terrenys agrícoles del Delta del Llobregat
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat, corporació de dret
públic independent i gestionada pels propis regants, mostra el seu rebuig frontal a la
proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat presentada per AENA.


El principal motiu de rebuig a aquesta ampliació és el de la preocupant reducció de
terrenys agrícoles que pot suposar aquesta ampliació. No només a la zona afectada per
l’ampliació, sinó també per la translocació de nous espais naturals en indrets que ara
són terres de conreu i que deixarien de ser conreats per passar a ser zones protegides.
Des de la Comunitat de Regants també alerten de la nul·la transparència informativa
amb la que s’està duent a terme aquest procés. El secretari de la Comunitat de Regants
del Canal de la Dreta, Jordi Codina, remarca que “manca informació per a tothom i no
es pot actuar sense tenir en compte el territori. Els regants del Canal de la Dreta
suposen un bon nombre de propietaris del sól de la vall baixa del Riu que ja es veuen
afectats des de fa molts anys per diverses agressions al territori”


Paral·lelament, la Comunitat de Regants esgrimeix motius per la desconfiança vers les
administracions en general i locals en particular en un procés com aquest tenint en
compte els precedents que han malmès el territori del Delta del Llobregat els darrers
anys. Jordi Codina afegeix que “Ens costa molt de creure’ns allò que diuen les
administracions. Amb el Pla Delta es va trinxar el territori amb moltes promeses que
continuen sense acomplir. Quina credibilitat tenen tots plegats si arrosseguen tanta
feina per fer?”


Font: https://twitter.com/elprataldia/status/1407370916552658951

Premsa: Article d’interés publicat al diari ‘El Llobregat’

La ‘burbuja verde’ pone en peligro la modernización del Canal de la Dreta

Por Lluis M Estruch

Viernes 07 de mayo de 2021

El incremento de las zonas protegidas del Delta del Llobergat puede afectar a las actuaciones previstas para actualizar la infraestructura. El plan de mejora pretende evitar fugas en todos los ramales, implantar soterramientos e implementar nuevas técnicas de riego.El Canal de la Dreta del río Llobregat es una pieza básica en el equilibrio del agua del Delta, un ecosistema frágil como prueban los últimos trastornos climáticos. La aportación hídrica del río Llobregat es insuficiente para abastecer la zona metropolitana, un problema que alcanza una nueva dimensión con el reciente mandato de la Unión Europea (UE), que conmina a tres municipios -Gavá, Viladecans y Sant Boi-, a mejorar en 60 días su colaboración con El Prat para ampliar la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), la reserva de avifauna del Parc Agrari. Y este nuevo escenario de ampliación de la burbuja verde deltaica supone de facto un golpe a la yugular de los planes de modernización del histórico canal de riego
La amenaza que se cierne sobre todo el territorio de la desembocadura del Llobregat es tal que se impone el pacto y el consenso razonable, no las imposiciones abusivas. Esto incluye que los propios usuarios del Canal de la Dreta puedan participar en el debate y aportar su opinión. No debe perderse de vista que la denuncia de DEPANA (la que ha dado pie a la reacción de la UE) va a traducirse en una reducción de cultivos y probablemente en que se cuestionen los planes de modernización del canal y sus ramales interiores, concebidos para evitar fugas, implantar soterramientos y, sobre todo, implementar nuevas técnicas de riego pues se utiliza el mismo procedimiento de inundación de terrenos de los árabes.
La ampliación de las zonas ZEPA del Delta puede dejar en entredicho el proyecto de renovación de la infraestructura hidráulica, dado el precedente del Canal Segarra-Garrigues, una obra costosísima que Bruselas ha condenado a la inacción por mor de las aves esteparias. Así pues, el Canal de la Dreta y sus regantes, tal vez para no desaparecer (como tantos humedales europeos) o acabar como una reserva similar a la de los pantanos de Berlín; tendrá que plantearse convertirse en algo estrictamente más que un mero canal de riego.
La necesidad de adaptar la red de riego a los nuevos tiempos es perentoria y debe ir acorde con la historia centenaria de la propia infraestructura. El agua fluye por el Canal de la Dreta del Llobregat desde 1866, que es cuando la Reina Isabel II otorga al constructor Eusebio Soler una concesión de agua de riego. Pero las obras inacabadas y el deficiente servicio y mantenimiento del canal, forzarán en 1896 la expropiación y nueva reasignación por la Regente María Cristina al Sindicato de regantes, que con- el antiguo escudo masónico de manos entrelazadas y sol radiante-, desarrollarán a lo largo de sus 14 km de regadío, una agricultura intensiva que con las dos desamortizaciones, atraerá capitales de la burguesía barcelonesa e innovaciones técnicas con apertura de pozos como refuerzo y reserva en períodos de sequía.
Tras la guerra civil y la progresiva pérdida de valor de la actividad agraria, se producirá un mayor fraccionamiento de la propiedad en manos de antiguos arrendatarios, que aún hoy cierran sus tratos de forma oral. Manera que critica Baldiri Ros de la patronal agraria, por sus derivadas de incumplimientos posibles.
Durante muchos años, se producirán expropiaciones para desarrollar zonas industriales e importantes infraestructuras; como ejemplo, El Prat, que pasará a ser uno de los Ayuntamientos más expropiados de España. Aun así en este -“cuarto de atrás”- de la ciudad de Barcelona, aparecerá ya desde 1974,con los ingenieros-urbanistas, Solans y Serratosa, la gran necesidad de preservar una reserva de suelo para el futuro. Años después, en 1976, se blindará un “Parc Agrari” consolidado en 1998. Es de “facto” una expropiación que limita derechos.
El Canal de la Dreta tiene 547 socios (en su mayor parte pequeños propietarios con no más de 2,7 hectáreas) y un presupuesto anual de 360.000 euros, con unas cuentas saneadas. Tiene una plantilla de cinco empleados, vehículos propios, taller de reparaciones, local social, vivienda para el acequiero mayor e incluso terrenos de cultivo. La morosidad es baja, excepto en las 35 hectáreas del Pla d’en Mas, una superficie de titularidad confusa que arrastra una deuda importante.
La Junta Rectora presidida por el santboiano Joan Estruch y asesorada por el abogado pratense Jordi Codina, -experto en derecho de aguas-, arbitra las diferencias en los turnos de riego, multas, trabajos a realizar y relaciones exteriores con otras entidades: el ACA y los Ayuntamientos de Sant Boi, El Prat y Santa Coloma de Cervelló). Podría parafrasearse al pintor Nonell con aquello de “Jo rego, i prou”, pero ya no es posible.
En 1867, se fundó en Lieja la sociedad franco-belga SGAB para suministrar agua a Barcelona. Hoy, su continuadora (AGBAR) dispone de una red de pozos para el abastecimiento de agua potable metropolitana y goza de mayoría en la entidad que gestiona las aguas subterráneas del Delta. AGBAR tiene el discutible propósito de abrir tres nuevos pozos -con el permiso hidrogeológico de la Agència Catalana de l’Aigua (ACA)-, si fuera necesario comprando comunidades de regantes enteras, como ha ocurrido en Murcia, Navarra, Lérida, ya que así se obtiene un 20% de los ingresos del sector. III

FONT: Diari ‘El Llobregat’ https://www.elllobregat.com/noticia/19773/el-tema/la-burbuja-verde-pone-en-peligro-la-modernizacion-del-canal-de-la-dreta.html

Sessions en línia del Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya

L’Agència Catalana de l’Aigua està portant a terme els processos participatius que complementen el Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya, a través d’un procés participatiu en línia.

Podeu consultar els calendaris de les sessions monogràfiques de debat establerts que podeu consultar a aquest enllaç.

RD 149/2021. Programa d’ajuts d’eficiència energètica

Adjuntem còpia del Reial Decret 149/2021, de 9 de març, pel qual es regula el programa d’ajuts per a la realització d’actuacions d’eficiència energètica en explotacions agropecuàries i s’acorda la concessió directa dels ajuts d’aquest programa a les comunitats autònomes.

JORNADA DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

El proper dia 22 de març, que és el Dia Mundial de l’aigua, s’ha organitzat una jornada molt interessant per parlar de tot allò que implicarà la nova planificació hidrològica amb el responsable de l’Oficina de planificació hidrològica de la CHE i el de l’ACA, també ACATCOR i algunes comunitats de regants hi seran presents a la taula rodona. Creiem que és molt interessant que hi pugueu assistir per la informació que es donarà.

Apunteu-vos amb aquest enllaç: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica?p_auth=YunlJjpO&p_p_id=JornadesPATT_WAR_jornadesPATT100SNAPSHOT&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2

***

Si l’enllaç no us va bé, aneu a jornades PATT

https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica

I és la primera jornada del llistat, cliqueu al títol de la jornada i ja us surt la jornada i només heu de posar el DNI i us inscriviu

Els regants alerten que Agbar vol captar encara més aigua del Llobregat, fins a nivells insostenibles

El Canal de la Dreta s’oposa a la perforació de tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i Sant Joan Despí i demana a l’ACA que no els autoritzi

Els regants del Canal de la Dreta del Llobregat alerten que la societat mixta Aigües de Barcelona (Agbar) vol augmentar les captacions d’aigua de l’aqüífer de la Vall Baixa i delta del Llobregat, després que la companyia ha demanat autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per investigar tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i a Sant Joan Despí. Els tres pous s’afegirien als 53 que ja té Agbar a més de 15 mines i d’una captació d’aigües superficials– i podrien augmentar la capacitat d’extracció d’aigua d’aquesta companyia en 4 m3/segon (4.000 litres per segon), equivalents a 126 Hm3 anuals.

La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta ha mostrat la total oposició a la petició d’Agbar a través d’un document d’al·legacions presentat a l’ACA. El principal argument dels regants és la necessitat de preservar les reserves de l’aqüífer, perquè una captació de 4 m3/segon, encara que sigui de forma esporàdica, equivaldria a extreure tota l’aigua disponible en un any normal. Això empitjoraria de manera irreversible el mal estat de les aigües subterrànies, que ja en aquests moments no compleixen els objectius previstos pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, ni des d’un punt de vista qualitatiu ni quantitatiu.

La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta –que aplega 578 titulars, regants i altres usuaris d’aigües superficials dels principals municipis del delta– representa una superfície regable de 1.100 hectàrees i és, en conjunt, el segon usuari d’aigua més important del delta, després d’Aigües de Barcelona. Molts dels regants, a més d’usuaris d’aigües superficials ho són també d’aigües subterrànies, perquè tenen pous per prevenir les èpoques de sequera, quan el canal no porta prou aigua.

En l’escrit d’al·legacions, els regants revelen que Agbar no va presentar la petició directament a l’ACA, sinó que sobta que ho fes a través de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLL), una entitat creada per a la salvaguarda de l’aqüífer, amb l’objectiu de portar a terme un estudi d’investigació. Però la documentació aportada per Agbar per justificar la petició planteja dubtes respecte a l’objectiu final de la sol·licitud, un augment de la capacitat d’extracció d’aigües subterrànies de la companyia.

En aquests moments, la societat mixta Aigües de Barcelona distribueix l’aigua potable a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els cabals procedeixen de les captacions de la mateixa companyia i també de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l’aigua necessària per complementar la capacitat pròpia d’Agbar, que ha de satisfer la corresponent tarifa oficial per aquest servei. Si Agbar augmentés la capacitat d’extracció d’aigua a través dels pous propis, reduiria la seva dependència d’ATLL i, per tant, els costos, en uns anys que les aportacions d’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona hauran de disminuir progressivament, arran del pacte del Ter de 2017.

La FCAC adopta un decàleg sobre les energies renovables en l’espai agrari

10 plantejaments davant la irrupció de nombrosos grans projectes arreu del territori

Darrerament estan irrompent en nombrosos espais del territori català grans projectes d’energia fotovoltaica o eòlica que poden alterar l’activitat agrària. En aquest entorn, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha adoptat un decàleg que proposa 10 elements a tenir en compte en l’acció de govern davant d’aquestes iniciatives. El document serà tramès a diferents conselleries del govern de la Generalitat de Catalunya que tenen responsabilitat en aquests assumptes i a altres agents de la societat.

Apostem per una planificació territorial més coordinada i global que respecti la normativa vigent de protecció del medi i, entre altres elements a tenir en compte en la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables, reclamem una gestió eficient dels recursos públics que no impliqui sacrificar el sòl agrari de manera descontrolada.

Els 10 elements del decàleg

1. Suport del cooperativisme agrari a les energies renovables i gran preocupació pels efectes del canvi climàtic.

2. La transició energètica i l’impuls de les energies renovables no s’ha de fer sacrificant l’element indispensable per a la producció d’aliments: el sòl agrari.

3. Perdre els sòls més fèrtils seria una gran irresponsabilitat com a societat.

4. La normativa vigent estableix limitacions a l’ús del sòl agrari i la necessitat de protegir-lo.

5. S’han de potenciar altres superfícies on instal·lar l’energia fotovoltaica amb menor impacte en la societat.

6. Apostem per uns projectes a “escala més local” i on el territori hi participi en igualtat d’oportunitats en el seu plantejament.

7. Nombrosos dels actuals projectes d’energies fotovoltaiques ja estan alterant negativament l’activitat agrària.

8. Cal una major planificació territorial que tingui en compte els usos i necessitats com a societat i una millor coordinació entre les diferents administracions implicades.

9. Suposaria una gestió nefasta del diner públic implantar projectes d’energies fotovoltaiques en terrenys en què l’Administració ha invertit grans recursos per a la seva transformació en regadius eficients.

10. Cal un plantejament de gran maduresa per a fer front d’una manera ordenada a aquest gran repte.
 

MÉS INFORMACIÓ
“Decàleg sobre la implantació d’energies renovables a l’espai agrari”

FONT: https://www.cooperativesagraries.cat/ca/noticies/2494-la-fcac-adopta-un-decaleg-sobre-les-energies-.html