A  N  U  N C I

LA JUNTA DE GOVERN D’AQUESTA COMUNITAT DE REGANTS, a l’Assemblea General, celebrada el dia 15 de desembre de 2021, entre d’altres, va prendre l’Acord de començar les NETEGES PRINCIPALS a la xarxa de reg, el proper dia 23 DE GENER DE 2022; produint-se el tall del subministrament d’aigua a partir de les 23 hores del dia 23 de gener fins les 8 hores del dia 7 de febrer de 2022. Es fa la oportuna reserva legal de poder modificar tant les dates com l’horari previstos en cas de força major sobrevinguda, així com si les necessitats del Servei de Reg  ho justifiquessin.

NdP: La VIII Trobada de Comunitats de Regants de Catalunya reunirà més de 140 persones regants i expertes en l’aigua i el regadiu aquest divendres a Deltebre

Comptarà amb la presència de la consellera Teresa Jordà i de la presidenta de la Comissió d’Agricultura al Parlament, Meritxell Serret, i també servirà per celebrar la 8a Assemblea de l’ACATCOR

Organitzada conjuntament per l’ACATCOR, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Oficina del Regant

L’ACATCOR, l’Associació Catalana de Comunitats de Regants de Catalunya, organitza aquest divendres, 26 de novembre, la VIII Trobada de Comunitats de Regants, conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Oficina del Regant. La trobada, que tindrà lloc al municipi de Deltebre, comptarà amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i de la presidenta de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural al Parlament, Meritxell Serret, i servirà per celebrar la 8a Assemblea de l’ACATCOR.

Està previst que la trobada aplegui més de 140 persones assistents durant el matí de divendres al Centre Fluvial del Delta, a Deltebre. La inauguració de la jornada anirà a càrrec de la presidenta de la Comissió d’Agricultura, Meritxell Serret, qui també fou consellera de l’antic Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació entre el gener del 2016 i l’octubre del 2017 i, a continuació, es duran a terme quatre ponències tècniques per part de persones expertes en l’aigua i el regadiu, dirigides a les diferents persones integrants de les comunitats de regant catalanes.

En acabar les jornades tècniques, tindrà lloc la 8a Assemblea de l’ACATCOR, que serà inaugurada per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, a les 12.45 hores, i que comptarà amb la participació del president de l’ACATCOR, Amadeu Ros i de la Junta Directiva de l’associació, que debatran els temes d’actualitat d’aquesta entitat que treballa per convertir-se en el lobby de l’aigua i del regadiu a Catalunya.

Quatre jornades tècniques

La jornada comptarà amb la participació de Pere Quintana, qui s’encarrega de la comunicació de l’Observatori de l’Ebre, qui parlarà sobre el regadiu a la Mediterrània com a eina de mitigació i adaptació al canvi climàtic, a les 10 hores. Per la seva banda, el vicepresident de la Comunitat de Regants del Sindicat Agrícola de l’Ebre, Xavier Curto, oferirà una ponència que versarà sobre l’adaptació del regadiu al Delta de l’Ebre davant el canvi climàtic i la regressió del Delta, a partir de les 11.15 hores. Igualment, el responsable de renovables MentaEnergia, Francisco Valverde, durà a terme una ponència, a les 11.30 hores, sobre el preu de l’electricitat davant la incertesa de futur al mercat elèctric. Finalment, el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, conjuntament amb la responsable del Soci Col·lectiu de PIMEC, Pilar Mínguez, que presentaran la Nova Carta de Serveis pels Socis Col·lectius.

Igualment, la trobada comptarà amb la presència del president de la Comunitat de Regants del Sindicat Agrícola de l’Ebre, Víctor Delsors; de l’acabat de nomenar president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Joan Alguinet, i de la regidora Anna Giménez, en representació de l’Ajuntament de Deltebre, entre altres autoritats.

Què és l’ACATOR

L’ACATCOR és una associació integrada per 76 comunitats de regants, més del 70% de les que actualment estan actives a Catalunya, amb prop de 190.000 hectàrees de regadiu. La seva funció és la d’aixoplugar les diferents comunitats per permetre’ls un estalvi en la seva gestió, suport en la defensa dels seus interessos, la millora en la transferència de coneixement i informació i, sobretot, la representativitat davant dels diferents organismes de l’Administració i de la societat. L’ACATCOR treballa amb cohesió i amb representació de les diferents problemàtiques territorials que existeixen, per tal de donar respostes úniques i amb més força de les que es podrien donar treballant de forma individualitzada.

NdP: L’ACATCOR demana al secretari d’Agenda Rural i al director de l’ACA ser present als òrgans de decisió del regadiu

Anson i Reyes han pogut conèixer els detalls de la VIII Trobada de Comunitats de Regants, que se celebra el pròxim 26 de novembre


La Junta Directiva de l’ACATCOR, l’Associació Catalana de Comunitats de Regants, encapçalada pel seu president, Amadeu Ros, s’ha reunit aquest dimarts amb el secretari sectorial d’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson i amb el nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. La trobada ha servit per donar a conèixer a Anson i Reyes la voluntat de l’ACATCOR de ser present en tots els òrgans de decisió que tinguin a veure amb el regadiu, amb l’objectiu final de professionalitzar-se cada cop més i convertir-se en el lobby de l’aigua i el reg a Catalunya.

La reunió, que ha tingut lloc a la seu de l’ACA a Barcelona, se celebra a pocs dies de la VIII Trobada de Comunitats de Regants, de manera que també ha servit per explicar al secretari d’Agenda Rural i al director de l’ACA tots els detalls d’aquesta trobada que reunirà les comunitats de regants del país el pròxim 26 de novembre a Deltebre, i que també servirà per celebrar la 8a Assemblea de l’ACATCOR.

Durant la trobada, el president de l’ACATCOR, Amadeu Ros, ha traslladat a Anson i Reyes la voluntat que l’associació pugui participar en els òrgans de decisió de l’ACA amb veu i vot. Per la seva banda, Anson s’ha fet seves les peticions de l’associació i Reyes s’ha compromès a garantir que el regadiu sigui una de les prioritats entre les actuacions que desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua. Els diferents assistents també han pogut debatre sobre diferents temes d’actualitat en relació a l’aigua i el regadiu.


Què és l’ACATCOR

L’ACATCOR és una associació integrada per 76 comunitats de regants, més del 70% de les que actualment estan actives a Catalunya, amb prop de 190.000 hectàrees de regadiu. La seva funció és la d’aixoplugar les diferents comunitats per permetre’ls un estalvi en la seva gestió, suport en la defensa dels seus interessos, la millora en la transferència de coneixement i informació i, sobretot, la representativitat davant dels diferents organismes de l’Administració i de la societat. L’ACATCOR treballa amb cohesió i amb representació de les diferents problemàtiques territorials que existeixen, per tal de donar respostes úniques i amb més força de les que es podrien donar treballant de forma individualitzada.

CONVOCATÒRIA JUNTA GENERAL DE LA COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT

Es convoca als senyors usuaris de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat, a la Junta General que tindrà lloc al carrer Osca núm. 7, cantonada carrer Valencia núm. 9 (08830 – Sant Boi de Llobregat), el DIMECRES dia 15 de desembre de 2021, a les 17h30 en primera convocatòria i, en cas necessari, a les 18h en segona convocatòria, sota el següent:

ORDRE DEL DIA

1r.- Examen i en el seu cas aprovació de l’Acta de la Junta General de data 16 de desembre de 2020. 

2n.- Examen de la Memòria de l’any 2021.

3r.- Examen i en el seu cas aprovació dels Pressupostos d’ingressos i despeses per a l’any 2022. Acord en relació a l’aplicació del romanent del Pressupost 2021 en el supòsit d’existir aquest.

4t.- Examen i en el seu cas aprovaciódels plans generals d’obres i treballs i dels programes d’actuació per l’any 2022.

5è.- Eleccions a membres de la Junta de Govern, amb motiu de la seva renovació parcial.

6è.- Aprovació, si s’escau, del Reglament del Jurat de Reg.

7è.- Precs i Preguntes.

Per tal de donar compliment a les mesures sanitàries a adoptar per raons d’aforament, motivades per la pandèmia, es prega confirmació d’assistència.

Modificació Normativa i Torns de Reg

A la reunió de Junta Directiva de 30 de juny, s’acorda que s’afegeixi, que si un comuner està regant i té la fusta aixecada, preval el seu dret preferent i se l’ha de deixar acabar, amb obligació de tancar quan acabi. . Aquest punt només aplicarà a la zona de la número 4, al TM de Sant Boi de Llobregat

NORMATIVA DE REG

  • Amb caràcter general, els terrenys de conreu es disposaran en taules de 12 metres, amb travessers cada 50 metres com a màxim, que es regaran d’una en una.
  • Les plantacions d’arbres i alfals que no disposin de taules de 12 metres, podran regar fins al màxim d’1 mujada, en horari nocturn de les 20h. a les 7h.
  • Si un comuner està regant i té la fusta aixecada, preval el seu dret preferent i se l’ha de deixar acabar, amb obligació de tancar quan acabi. . Aquest punt només aplicarà a la zona de la número 4, al TM de Sant Boi de Llobregat.
  • Respecte l’ordre de preferència, la norma general estableix que cap regant es pot recolzar en la mena de conreu que adopti per reclamar major quantitat d’aigua, o la seva utilització per més temps del que proporcionalment li correspongui pel seu dret.

L’ordre de preferència serà el següent:  1r) en el moment de plantar taco; 2n) esqueixos de carxofera; 3r) llavor; 4t) la planta ja arrelada i 5é) terrenys terrosos.

El plantar soques amb aigua no dona preferència al qui hagi plantat amb sec.

  • Les alçades de les embotides no estan limitades malgrat s’hauran de consensuar amb el Zelador i amb la Junta de Govern en cada cas.
  • Les comportes de la xarxa principal de la Comunitat, només podran ser manipulades pel seu Servei de Vigilància i les comportes d’una derivació comuna a més d’un regant, hauran de ser tancades per l’últim d’aquests que hagi utilitzat l’aigua.
  • Pel que fa als canvis de taps i/o reparació de regadores, d’acord amb els Estatuts, no es pot efectuar cap obra ni treball, ni reparació, sense l’autorització prèvia de la Junta de Govern.
  • En relació a les regadores i desguassos particulars és obligatori que es mantinguin netes i en bones condicions.
  • Es recorda l’obligació de tots els membres de la Comunitat de Regants a fer un ús racional i responsable de l’aigua.

Qualsevol excepció a la normativa general anterior, caldrà que la Junta de Govern en sigui prèviament coneixedora i ho autoritzi.

TORNS DE REG

Canal Principal i Lateral Santa Coloma:

Es podrà regar tots els dies excepte dilluns i divendres, des de la presa fins al ‘Matadero’ de Sant Boi, segons necessitat.

Sèquia Superior:

Des de la fillola 1 fins a la 5 restaran tancades pel servei de reg els dilluns, dimarts i dimecres, excepte la número 5 que sí podrà regar el dilluns sent la resta de dies (dijous, divendres, dissabte i diumenge) de lliure disposició. El bagant per embotir la fillola número 5 el posarà la Comunitat de Regants i serà de la seva propietat.

Sèquia Lateral Prat:

No es podrà regar el dilluns, dimarts i dimecres des de la Ctra. Ferran Puig de Sant Boi/Prat de Llobregat fins a la presa de cada fillola.

La fillola 0 romandrà tancada els dilluns. Dimarts i dimecres es podrà regar de Ferran Puig cap a baix.

Sèquia Prat:

Es podrà regar dilluns, dimarts i dijous (el diumenge segons necessitat)

Sèquia Inferior:

  • Es podrà regar dimecres, divendres i dissabte (el diumenge segons necessitat)
  • El camp que es comenci, s’haurà d’acabar el mateix dia, sempre i quan no quedi sec.
  • Les regadores particulars hauran d’estar netes, en cas de no estar-ho, el Zelador en podrà precintar el tap i el desguàs.
  • El regant que no tanqui la comporta quan acabi de regar, podrà ser sancionat pel Zelador de la comunitat.”
  • Les regadores particulars que regui un comuner, no podran tenir arbres per sobre.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Queden derogades les anteriors normatives i torns de reg, aprovats amb anterioritat, així com qualsevol altra disposició o acord que s’oposi a la present normativa i torns de reg.

Share this:

Els Regants del Canal de la Dreta del Llobregat s’oposen a l’ampliació de l’aeroport del Prat

Aquesta entitat, que aplega 547 regants, considera que aquesta ampliació provocarà la
disminució dels terrenys agrícoles del Delta del Llobregat
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat, corporació de dret
públic independent i gestionada pels propis regants, mostra el seu rebuig frontal a la
proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat presentada per AENA.


El principal motiu de rebuig a aquesta ampliació és el de la preocupant reducció de
terrenys agrícoles que pot suposar aquesta ampliació. No només a la zona afectada per
l’ampliació, sinó també per la translocació de nous espais naturals en indrets que ara
són terres de conreu i que deixarien de ser conreats per passar a ser zones protegides.
Des de la Comunitat de Regants també alerten de la nul·la transparència informativa
amb la que s’està duent a terme aquest procés. El secretari de la Comunitat de Regants
del Canal de la Dreta, Jordi Codina, remarca que “manca informació per a tothom i no
es pot actuar sense tenir en compte el territori. Els regants del Canal de la Dreta
suposen un bon nombre de propietaris del sól de la vall baixa del Riu que ja es veuen
afectats des de fa molts anys per diverses agressions al territori”


Paral·lelament, la Comunitat de Regants esgrimeix motius per la desconfiança vers les
administracions en general i locals en particular en un procés com aquest tenint en
compte els precedents que han malmès el territori del Delta del Llobregat els darrers
anys. Jordi Codina afegeix que “Ens costa molt de creure’ns allò que diuen les
administracions. Amb el Pla Delta es va trinxar el territori amb moltes promeses que
continuen sense acomplir. Quina credibilitat tenen tots plegats si arrosseguen tanta
feina per fer?”


Font: https://twitter.com/elprataldia/status/1407370916552658951

Premsa: Article d’interés publicat al diari ‘El Llobregat’

La ‘burbuja verde’ pone en peligro la modernización del Canal de la Dreta

Por Lluis M Estruch

Viernes 07 de mayo de 2021

El incremento de las zonas protegidas del Delta del Llobergat puede afectar a las actuaciones previstas para actualizar la infraestructura. El plan de mejora pretende evitar fugas en todos los ramales, implantar soterramientos e implementar nuevas técnicas de riego.El Canal de la Dreta del río Llobregat es una pieza básica en el equilibrio del agua del Delta, un ecosistema frágil como prueban los últimos trastornos climáticos. La aportación hídrica del río Llobregat es insuficiente para abastecer la zona metropolitana, un problema que alcanza una nueva dimensión con el reciente mandato de la Unión Europea (UE), que conmina a tres municipios -Gavá, Viladecans y Sant Boi-, a mejorar en 60 días su colaboración con El Prat para ampliar la Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA), la reserva de avifauna del Parc Agrari. Y este nuevo escenario de ampliación de la burbuja verde deltaica supone de facto un golpe a la yugular de los planes de modernización del histórico canal de riego
La amenaza que se cierne sobre todo el territorio de la desembocadura del Llobregat es tal que se impone el pacto y el consenso razonable, no las imposiciones abusivas. Esto incluye que los propios usuarios del Canal de la Dreta puedan participar en el debate y aportar su opinión. No debe perderse de vista que la denuncia de DEPANA (la que ha dado pie a la reacción de la UE) va a traducirse en una reducción de cultivos y probablemente en que se cuestionen los planes de modernización del canal y sus ramales interiores, concebidos para evitar fugas, implantar soterramientos y, sobre todo, implementar nuevas técnicas de riego pues se utiliza el mismo procedimiento de inundación de terrenos de los árabes.
La ampliación de las zonas ZEPA del Delta puede dejar en entredicho el proyecto de renovación de la infraestructura hidráulica, dado el precedente del Canal Segarra-Garrigues, una obra costosísima que Bruselas ha condenado a la inacción por mor de las aves esteparias. Así pues, el Canal de la Dreta y sus regantes, tal vez para no desaparecer (como tantos humedales europeos) o acabar como una reserva similar a la de los pantanos de Berlín; tendrá que plantearse convertirse en algo estrictamente más que un mero canal de riego.
La necesidad de adaptar la red de riego a los nuevos tiempos es perentoria y debe ir acorde con la historia centenaria de la propia infraestructura. El agua fluye por el Canal de la Dreta del Llobregat desde 1866, que es cuando la Reina Isabel II otorga al constructor Eusebio Soler una concesión de agua de riego. Pero las obras inacabadas y el deficiente servicio y mantenimiento del canal, forzarán en 1896 la expropiación y nueva reasignación por la Regente María Cristina al Sindicato de regantes, que con- el antiguo escudo masónico de manos entrelazadas y sol radiante-, desarrollarán a lo largo de sus 14 km de regadío, una agricultura intensiva que con las dos desamortizaciones, atraerá capitales de la burguesía barcelonesa e innovaciones técnicas con apertura de pozos como refuerzo y reserva en períodos de sequía.
Tras la guerra civil y la progresiva pérdida de valor de la actividad agraria, se producirá un mayor fraccionamiento de la propiedad en manos de antiguos arrendatarios, que aún hoy cierran sus tratos de forma oral. Manera que critica Baldiri Ros de la patronal agraria, por sus derivadas de incumplimientos posibles.
Durante muchos años, se producirán expropiaciones para desarrollar zonas industriales e importantes infraestructuras; como ejemplo, El Prat, que pasará a ser uno de los Ayuntamientos más expropiados de España. Aun así en este -“cuarto de atrás”- de la ciudad de Barcelona, aparecerá ya desde 1974,con los ingenieros-urbanistas, Solans y Serratosa, la gran necesidad de preservar una reserva de suelo para el futuro. Años después, en 1976, se blindará un “Parc Agrari” consolidado en 1998. Es de “facto” una expropiación que limita derechos.
El Canal de la Dreta tiene 547 socios (en su mayor parte pequeños propietarios con no más de 2,7 hectáreas) y un presupuesto anual de 360.000 euros, con unas cuentas saneadas. Tiene una plantilla de cinco empleados, vehículos propios, taller de reparaciones, local social, vivienda para el acequiero mayor e incluso terrenos de cultivo. La morosidad es baja, excepto en las 35 hectáreas del Pla d’en Mas, una superficie de titularidad confusa que arrastra una deuda importante.
La Junta Rectora presidida por el santboiano Joan Estruch y asesorada por el abogado pratense Jordi Codina, -experto en derecho de aguas-, arbitra las diferencias en los turnos de riego, multas, trabajos a realizar y relaciones exteriores con otras entidades: el ACA y los Ayuntamientos de Sant Boi, El Prat y Santa Coloma de Cervelló). Podría parafrasearse al pintor Nonell con aquello de “Jo rego, i prou”, pero ya no es posible.
En 1867, se fundó en Lieja la sociedad franco-belga SGAB para suministrar agua a Barcelona. Hoy, su continuadora (AGBAR) dispone de una red de pozos para el abastecimiento de agua potable metropolitana y goza de mayoría en la entidad que gestiona las aguas subterráneas del Delta. AGBAR tiene el discutible propósito de abrir tres nuevos pozos -con el permiso hidrogeológico de la Agència Catalana de l’Aigua (ACA)-, si fuera necesario comprando comunidades de regantes enteras, como ha ocurrido en Murcia, Navarra, Lérida, ya que así se obtiene un 20% de los ingresos del sector. III

FONT: Diari ‘El Llobregat’ https://www.elllobregat.com/noticia/19773/el-tema/la-burbuja-verde-pone-en-peligro-la-modernizacion-del-canal-de-la-dreta.html

Sessions en línia del Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya

L’Agència Catalana de l’Aigua està portant a terme els processos participatius que complementen el Pla de Gestió de la conca Fluvial de Catalunya, a través d’un procés participatiu en línia.

Podeu consultar els calendaris de les sessions monogràfiques de debat establerts que podeu consultar a aquest enllaç.

RD 149/2021. Programa d’ajuts d’eficiència energètica

Adjuntem còpia del Reial Decret 149/2021, de 9 de març, pel qual es regula el programa d’ajuts per a la realització d’actuacions d’eficiència energètica en explotacions agropecuàries i s’acorda la concessió directa dels ajuts d’aquest programa a les comunitats autònomes.

JORNADA DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

El proper dia 22 de març, que és el Dia Mundial de l’aigua, s’ha organitzat una jornada molt interessant per parlar de tot allò que implicarà la nova planificació hidrològica amb el responsable de l’Oficina de planificació hidrològica de la CHE i el de l’ACA, també ACATCOR i algunes comunitats de regants hi seran presents a la taula rodona. Creiem que és molt interessant que hi pugueu assistir per la informació que es donarà.

Apunteu-vos amb aquest enllaç: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica?p_auth=YunlJjpO&p_p_id=JornadesPATT_WAR_jornadesPATT100SNAPSHOT&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2

***

Si l’enllaç no us va bé, aneu a jornades PATT

https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica

I és la primera jornada del llistat, cliqueu al títol de la jornada i ja us surt la jornada i només heu de posar el DNI i us inscriviu