La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat va ser constituïda l’any 1896 per llei de 5 de setembre, la qual concedia el règim i administració de les aigües a l’antic Sindicat de Regants,  que a l’entrada en vigor de l’actual Llei d’Aigües va passar a ser la Comunitat de Regants del mateix nom, constituïda per Acord de la Comissió de Govern de la Junta d’Aigües de 23 de juny de 1992. En virtut de la esmentada Llei, te el caràcter de Corporació de Dret Públic, adscrita a l’Organisme de Conca: l’Agencia Catalana de l’Aigua; disposant d’una concessió d’aigües públiques superficials de 1,5 m3/s i sent la superfície de reg estimada inicial de 1.283,7 Ha. dels diferents TT.MM. de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Viladecans.

 

Transformació de l’entorn

Des de la seva constitució en l’any 1896, l’amplia xarxa de regs i desguassos de tota aquesta àrea sotmesa als nostres serveis, s’ha vist afectada pel desenvolupament urbá i industrial del sector, especialment en els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat; així com per la creació de totes les infraestructures viaries, fèrries, aeroportuàries, portuàries i d’endegament del riu Llobregat, plantes depuradores etc. El resultat ha estat una alteració substancial de la traça i distribució de les nostres instal·lacions de reg i desguàs (sèquies, filloles i desguassos o pluvials), que han sofert canvis molt importants en la seva funció original.

 

Encara que es coneguin dades del neolític a la zona, el poblament humà al delta del Llobregat s’ha establert en un període relativament recent a causa de les dificultats d’assentament en uns terrenys insalubres i amb pocs recursos. No obstant això, les característiques físiques de la zona deltaica (planera i amb aigua superficial a l’abast) van permetre un aprofitament agrícola des de l’alta edat mitjana, sobre tot al delta central (el que serien els termes del Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat), especialment en les proximitats del riu. El delta occidental (Castelldefels, Gavà i Viladecans) va ser ocupat més recentment, i l’explotació humana del medi es va limitar a l’aprofitament dels recursos naturals (llenya, carboneig, obtenció de fusta, pasturatge, etc.) durant molts segles.

 

Actualment la plana deltaica es troba intensament poblada i representa un extens mosaic de conreus, polígons industrials, xarxes i infraestructures de comunicació, i zones urbanitzades, on per sort encara sobreviuen petites extensions d’aiguamolls que fa uns pocs segles cobrien tot el territori, així com uns reduïts boscos de ribera i pinedes, que en conjunt serveixen de base a tota la fauna i flora, reforçant el interès medi ambiental del Parc Natural existent a la zona.

 

Ja al segle XXI el procés de transformació de la zona continua motivat pel seu caràcter estratègic com a plataforma logística (port de Barcelona i aeroport del Prat) al trobar-se molt a prop de conurbació de Barcelona. Restant molt allunyada la vocació agrícola inicial d’aquests terrenys deltaics.

 

Tal com s’ha referit, les noves actuacions sobre el territori han tingut un gran impacte provocant transformacions a tot l’entorn. Les obres més importants dutes a terme són: l’ampliació del port de Barcelona, que va comportar el desviament del riu Llobregat 2,5 km cap al sud, i per tant la disminució substancial de l’àrea de conreu; l’endegament del Llobregat, que també va afectar les nostres instal·lacions properes, que han continuat en paral·lel amb el riu; l’ampliació de la xarxa d’autopistes i autovies, i les infraestructures del tren d’alta velocitat. Però l’afecció més important a les nostres instal·lacions i serveis de reg i desguàs, per la seva gran extensió (1.600 Ha.) i localització molt centralitzada al nostre àmbit, és l’ampliació de l’aeroport.

 

Situació

 

El Canal de la Dreta s’abasteix d’aigua superficial del riu Llobregat captada a la seva resclosa situada al terme municipal de Pallejà, mitjançant el seu canal principal; aquestes aigües transcorren pels següents termes municipals (de nord a sud): Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i sectors de Viladecans i Gavà. Sent l’estructura general de la distribució de l’aigua en espina de peix

 

El canal principal és subdivideix en vuit sèquies independents, que reben diferents noms i reparteixen l’aigua que els hi arriba per tot el territori mitjançant les seves respectives filloles. La secció de cada un dels elements nomenats va disminuint progressivament, per afavorir el repartiment de l’aigua a les diferents zones i finques de conreu. En paral·lel existeix tota una xarxa de desguàs (pluvials), que recull les aigües sobrants de reg i les escorrenties superficials.

 

 

 

Funcions dels serveis de reg i desguàs del Canal de la Dreta

 

Les infraestructures i serveis del Canal de la Dreta del riu Llobregat existents dins del perímetre aeroportuari i també en el seu entorn, que inclouen les instal·lacions i propietats de la Entitat Pública AENA, fan que aquesta resulti beneficiada pels serveis de reg i desguassos existents a tot el sector. Els regs de la zona (encara que no fossin utilitzats per l’Entitat), així com les aigües d’escorrentia conduïdes pels canals de drenatge o desguàs (pluvials), garanteixen la sostenibilitat de les condicions mediambientals del entorn, al conservar la vegetació arbòria i arbustiva autòctona natural, així com la fauna migratòria i l’estable.

 

També afavoreixen el manteniment de la humitat del sòl i la realimentació de l’aqüífer superficial; tanmateix la pressió exercida per les aportacions d’aigua dolça citades, actuen front a les intrusions salines en la zona costanera, aconseguint frenar el impacte ambiental negatiu en aquest sentit defensant la flora i la fauna. Salvaguardant les condicions geotècniques del terreny (afavorint l’estabilitat de les edificacions i pistes d’aterratge). Sense oblidar tampoc

 

 

 

l’abastament d’aigües superficials a la zona i la preservació d’unes condicions mediambientals adequades de les antigues desembocadures del riu Llobregat, actualment ocupades per les llacunes de El Remolar, La Murtra i La Ricarda.

 

Aquest Canal de la Dreta del riu Llobregat, des de la seva implantació en la zona, ha tingut al seu càrrec l’administració i distribució tant de les aigües destinades al reg com l’evacuació de les sobrants i les pluvials. Aquestes conduccions desprès de pluges importants, i sobretot en els desbordaments del riu Llobregat durant les freqüents avingudes registrades, han servit per a drenar i evacuar els excedents generats. Aquesta funció s’ha realitzat a traves de més de un centenar de quilometres de col·lectors o pluvials que en nombre d’onze es distribueixen per tota l’àrea considerada, estant al càrrec d’aquesta Corporació el seu manteniment i adequació.