Adjuntem còpia del Reial Decret 149/2021, de 9 de març, pel qual es regula el programa d’ajuts per a la realització d’actuacions d’eficiència energètica en explotacions agropecuàries i s’acorda la concessió directa dels ajuts d’aquest programa a les comunitats autònomes.
Mes: Març \25\+00:00 2021
JORNADA DIA MUNDIAL DE L’AIGUA
El proper dia 22 de març, que és el Dia Mundial de l’aigua, s’ha organitzat una jornada molt interessant per parlar de tot allò que implicarà la nova planificació hidrològica amb el responsable de l’Oficina de planificació hidrològica de la CHE i el de l’ACA, també ACATCOR i algunes comunitats de regants hi seran presents a la taula rodona. Creiem que és molt interessant que hi pugueu assistir per la informació que es donarà.
Apunteu-vos amb aquest enllaç: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica?p_auth=YunlJjpO&p_p_id=JornadesPATT_WAR_jornadesPATT100SNAPSHOT&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2
***
Si l’enllaç no us va bé, aneu a jornades PATT
https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica
I és la primera jornada del llistat, cliqueu al títol de la jornada i ja us surt la jornada i només heu de posar el DNI i us inscriviu
Els regants alerten que Agbar vol captar encara més aigua del Llobregat, fins a nivells insostenibles
El Canal de la Dreta s’oposa a la perforació de tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i Sant Joan Despí i demana a l’ACA que no els autoritzi
Els regants del Canal de la Dreta del Llobregat alerten que la societat mixta Aigües de Barcelona (Agbar) vol augmentar les captacions d’aigua de l’aqüífer de la Vall Baixa i delta del Llobregat, després que la companyia ha demanat autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per investigar tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i a Sant Joan Despí. Els tres pous s’afegirien als 53 que ja té Agbar –a més de 15 mines i d’una captació d’aigües superficials– i podrien augmentar la capacitat d’extracció d’aigua d’aquesta companyia en 4 m3/segon (4.000 litres per segon), equivalents a 126 Hm3 anuals.
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta ha mostrat la total oposició a la petició d’Agbar a través d’un document d’al·legacions presentat a l’ACA. El principal argument dels regants és la necessitat de preservar les reserves de l’aqüífer, perquè una captació de 4 m3/segon, encara que sigui de forma esporàdica, equivaldria a extreure tota l’aigua disponible en un any normal. Això empitjoraria de manera irreversible el mal estat de les aigües subterrànies, que ja en aquests moments no compleixen els objectius previstos pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, ni des d’un punt de vista qualitatiu ni quantitatiu.
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta –que aplega 578 titulars, regants i altres usuaris d’aigües superficials dels principals municipis del delta– representa una superfície regable de 1.100 hectàrees i és, en conjunt, el segon usuari d’aigua més important del delta, després d’Aigües de Barcelona. Molts dels regants, a més d’usuaris d’aigües superficials ho són també d’aigües subterrànies, perquè tenen pous per prevenir les èpoques de sequera, quan el canal no porta prou aigua.
En l’escrit d’al·legacions, els regants revelen que Agbar no va presentar la petició directament a l’ACA, sinó que sobta que ho fes a través de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLL), una entitat creada per a la salvaguarda de l’aqüífer, amb l’objectiu de portar a terme un estudi d’investigació. Però la documentació aportada per Agbar per justificar la petició planteja dubtes respecte a l’objectiu final de la sol·licitud, un augment de la capacitat d’extracció d’aigües subterrànies de la companyia.
En aquests moments, la societat mixta Aigües de Barcelona distribueix l’aigua potable a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els cabals procedeixen de les captacions de la mateixa companyia i també de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l’aigua necessària per complementar la capacitat pròpia d’Agbar, que ha de satisfer la corresponent tarifa oficial per aquest servei. Si Agbar augmentés la capacitat d’extracció d’aigua a través dels pous propis, reduiria la seva dependència d’ATLL i, per tant, els costos, en uns anys que les aportacions d’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona hauran de disminuir progressivament, arran del pacte del Ter de 2017.
La FCAC adopta un decàleg sobre les energies renovables en l’espai agrari
10 plantejaments davant la irrupció de nombrosos grans projectes arreu del territori
Darrerament estan irrompent en nombrosos espais del territori català grans projectes d’energia fotovoltaica o eòlica que poden alterar l’activitat agrària. En aquest entorn, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha adoptat un decàleg que proposa 10 elements a tenir en compte en l’acció de govern davant d’aquestes iniciatives. El document serà tramès a diferents conselleries del govern de la Generalitat de Catalunya que tenen responsabilitat en aquests assumptes i a altres agents de la societat.
Apostem per una planificació territorial més coordinada i global que respecti la normativa vigent de protecció del medi i, entre altres elements a tenir en compte en la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables, reclamem una gestió eficient dels recursos públics que no impliqui sacrificar el sòl agrari de manera descontrolada.
Els 10 elements del decàleg
1. Suport del cooperativisme agrari a les energies renovables i gran preocupació pels efectes del canvi climàtic.
2. La transició energètica i l’impuls de les energies renovables no s’ha de fer sacrificant l’element indispensable per a la producció d’aliments: el sòl agrari.
3. Perdre els sòls més fèrtils seria una gran irresponsabilitat com a societat.
4. La normativa vigent estableix limitacions a l’ús del sòl agrari i la necessitat de protegir-lo.
5. S’han de potenciar altres superfícies on instal·lar l’energia fotovoltaica amb menor impacte en la societat.
6. Apostem per uns projectes a “escala més local” i on el territori hi participi en igualtat d’oportunitats en el seu plantejament.
7. Nombrosos dels actuals projectes d’energies fotovoltaiques ja estan alterant negativament l’activitat agrària.
8. Cal una major planificació territorial que tingui en compte els usos i necessitats com a societat i una millor coordinació entre les diferents administracions implicades.
9. Suposaria una gestió nefasta del diner públic implantar projectes d’energies fotovoltaiques en terrenys en què l’Administració ha invertit grans recursos per a la seva transformació en regadius eficients.
10. Cal un plantejament de gran maduresa per a fer front d’una manera ordenada a aquest gran repte.
MÉS INFORMACIÓ
“Decàleg sobre la implantació d’energies renovables a l’espai agrari”
Posicionament de l’ACATCOR respecte a la ubicació d’instal·lacions fotovoltaiques a les zones de regadiu
Adjuntem nota de premsa referent al posicionament de l’ACATCOR respecte a la ubicació d’instal·lacions fotovoltaiques a les zones de regadiu
Conveni ACATCOR i EPG Salinas Corredores de Seguros
Benvolguts,
Recentment l’empresa EPG Salinas Corredores de Seguros i l’ACATCOR han signat un Conveni de patrocini. Aquesta corredoria d’assegurances està especialitzada des de fa molts anys en assegurar béns i persones de les comunitats de regants.
Font: ACATCOR
Recordatori data sessió deliberativa Procés participatiu Estratègia Catalana Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030
Us informem de l’última sessió deliberativa del Procés Participatiu de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, 2021-2030 (ESCACC30):
• Eix 3: Agenda rural / Agenda urbana: sessió deliberativa, dimecres 17 de març, de 18.00 a 20.30h.
CAL INSCRIURE-S’HI i ho podeu fer aquí: https://participa.gencat.cat/processes/escacc/f/2990/meetings/458
Recordar-vos que tota la informació sobre el procés participatiu és aquí https://participa.gencat.cat/processes/escacc i que en aquest altre enllaç hi ha força documentació sobre adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya: https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/adaptacio/estrategia-catalana-dadaptacio-al-canvi-climatic-2021-2030/
Tant en el nom de la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals com de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic us animem que en feu la màxima difusió i hi participeu activament.
Font: Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Departament de Territori i Sostenibilitat
Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat 